dissabte, 8 de gener del 2011
dijous, 2 de desembre del 2010
divendres, 19 de novembre del 2010
Divendres 19:
18:30-20:15 Cercavila de Presentació des de pl Catalunya
20:30- 22:00 Paraules d'una nit de tardor (organitza l'associació Ad Art) al Cercle (C/Ciutadans, 8)
Dissabte 20:
11:00-13:00 Taller digital + infantil a la Rambla
12:00-13:30 Vermut Literari + La Kaste al Jorbel (pl/ st. Pere, 6)
17:00-17:30 Something about Mary Shelley a la Casa de la Cutura (Plaça Hospital, 6)
17:30-18:00 Paroles Gestuelles a la Casa de la Cutura (Plaça Hospital, 6)
18:00-19:00 Poesia del Mon al Cercle (ANUL·LAT)
19:15- 20:00 3 lamps al Vinil (Cort Reial, 17)
20:00 - 20:30 Paula Grande & DJ Maro-King al Vinil
20:45 - 21:15 Acousters al Cul de la lleona
21:30-22:00 Puta leona al Cul de la lleona
22:15-00:00 Con Cierto Teatro + Jam session al Cu cut (Plaça Independència, 10)
Diumenge 21:
11:00-12:00 Raquel cuenta cuentos al Cul de la lleona
12:00-12:30 Poesia adolescent al Cul de la lleona
12:30- 13:30 Teatre al carrer al Cul de la lleona
17:00- 18:00 Pinzells en dansa la Rambla
18:15 -19:00 Tangos i teatre al carrer plaça de les castanyes
19:15-21:00 Match Poètic plaça de les castanyes
22:00-01:00 Rusó Sala + 1857, SOM UNA i Fi de festa. Als Jardins de la Mercè (Pujada de la Mercè, 10)
Exposicions:
Leyre Pérez, fotografia al Cercle
Cristina Mateo+ Camil·la Pérez Poesia Visual i Nahuel Forchini, escultura i pintura al C/Hortes 11, 3r pis
Alejandro Santaflorentina, fotografia als Jardins de la Mercè
dijous, 18 de novembre del 2010
Bon dia a tothom.
Els membres de Terrorisme Literari us presentem un bon amic. Es diu afARTa’t 2.0. Per segon any consecutiu, hem organitzat un festival multidisciplinari per a tots els públics, tres jornades plenes d’actes culturals que comprenen poesia, música, dansa, teatre, exposicions artístiques i tallers, i que es desenvolupen en bars i en espais públics i privats de la ciutat. Tots ells gratuïts i amb la col·laboració desinteressada d’un bon grup d’artistes que, amb propostes personals i diverses, componen un cartell variat i ampli, ni més ni menys que vint-i-vuit actes diferents durant aquests tres dies de festival.
També per segon any consecutiu, volem aprofitar la lectura d’aquest manifest per fer-vos arribar als assistents i al màxim de persones possible les dificultats i mancances que tenen les associacions com la nostra, a l’hora de cobrir certàmens que entenen la ciutat mateixa com a un gran escenari de creació i expressió artística a tots els nivells.
Si l’any passat ens vam queixar oberta i contundentment de l’actitud opaca i equívoca per part de l’ajuntament i la policia a l’hora de promocionar els i vetllar pels artistes de la ciutat i les seves manifestacions culturals, aquest any veiem que la situació, per desgràcia, ha variat ben poc. Es segueixen subvencionant els artistes mediàtics sense estalviar diners de les arques públiques i, en canvi, els artistes ànònims (que són, per altra banda, majoria) no tenen la possibilitat de gaudir d’espais a la ciutat per mostrar les seves creacions si no és en l’àmbit de l’empresa privada. En aquest sentit, considerem injust el tracte que fa l’ajuntament i el poder a totes aquelles i aquells que, per diverses raons, tenen més dificultats per donar-se a conèixer, i som conscients també que això no s’explica a partir d’una menor qualitat en el seu treball creatiu, sinó d’una tendència a la comoditat per part del poder a agafar-se a allò que surt per la televisió simplement perquè ven més.
En segon lloc, una de les notícies de l’any en l’àmbit cultural de la ciutat ha estat l’anunci de l’ajuntament de reformar l’antic Cinema Modern i transformar-lo en un Gran Centre Cívic d’ús pel ciutadà. Entenem que una decisió com aquesta en un moment com aquest, tenint en compte la pressió de les entitats de la ciutat i la reivindicació constant de les associacions culturals que cada dia que passa prenen més força i embranzida, no és una simple coincidència. L’anunci va anar acompanyat d’un qüestionari amb el que se’ns demanava l’opinió als ciutadans i se’ns feia creure part d’un projecte en el qual la nostra opinió seria tinguda molt en compte. Doncs bé, des de la nostra associació ens sumem a tots aquells i aquelles que diuen que aquesta posada en escena de l’ajuntament és una trampa per tenir-nos contents a tots i a totes. Certament aplaudim la decisió i el sentit comú de l’ajuntament, però també volem dir a tothom que hem d’estar alerta, ja que els antecedents no són favorables, i menys quan et posen la mel a la boca. El neguit davant la possibilitat que l’actitud democràtica de l’ajuntament no acabi essent, una vegada més, una bola de fum, ho sobrevola tot. L’obertura del Modern dóna esperança, però alhora incertesa. Demanem a l’ajuntament que no cometi el mateix error de sempre i cedeixi, aquest cop si, la gestió total de les activitats culturals del local a les associacions culturals perquè, d’una vegada per totes, poguem dir, aquest cop si, que s’han fet les coses d’una forma lògica. I és que l’ajuntament hauria de treballar sempre pel bé comú dels ciutadans, i de cap manera s’hauria d’acceptar el contrari.
Des de Terrorisme Literari també volem destacar la manca d’altres equipaments bàsics, com els punts de connexió elèctrica on connectar equipaments de so, de llum o d’imatge alhora de crear espectacles a l’espai públic. Sembla impossible que encara avui, una ciutat que pretén ésser una referència dins el món de la cultura, no disposi d’equipaments bàsics per a l’ús dels seus propis ciutadans. De fet, els únics punt de connexió dins el Barri Vell són a La Rambla de la Llibertat i a la Plaça de Sant Fèlix (aquest darrer per iniciativa de l’associació de veïns del barri), i la resposta que dóna l’ajuntament a aquesta mancança es basa en un simple i escuet: “Llogueu un generador d’energia, és barat.” o bé, “Demaneu connexió elèctrica a algun bar del lloc.” Entre d’altres són detalls com aquests els que, alhora de la veritat, creen la desafecció ciutadana i dificulten l’execució dels actes amb una total llibertat, i ens sembla una falta total de respecte que l’ajuntament es pugui beneficiar d’aquests actes que també, no cal dir-ho, contribueixen en l’avanç de la ciutat cap al futur.
No ens cansarem mai de dir-ho. No volem una ciutat de postal on és prohibit penjar la roba als balcons, no volem una ciutat deserta durant els dies d’entre setmana per culpa dels preus abusius que deriven de lloguers abusius i la permissivitat de l’ajuntament amb les polítiques especulatives, no concebem les tàctiques subtils de l’ajuntament alhora de decidir qui pot expressar-se artísticament i qui no. Volem una ciutat viva, volem música al carrer, volem intensitat creativa, volem sensibilitat per part d’aquells que no serien res sense els votants i, sobretot, no volem que se’ns falti el respecte. Estem farts del tracte de favor a les èlits culturals encobertes, amigues i sovint, massa sovint, sectàries.
Endavant afARTa’t 2.0.!, afarteu-vos d’art amb nosaltres, inviteu a tothom a la festa i gaudiu del carrer!
Terrorisme Literari
Els membres de Terrorisme Literari us presentem un bon amic. Es diu afARTa’t 2.0. Per segon any consecutiu, hem organitzat un festival multidisciplinari per a tots els públics, tres jornades plenes d’actes culturals que comprenen poesia, música, dansa, teatre, exposicions artístiques i tallers, i que es desenvolupen en bars i en espais públics i privats de la ciutat. Tots ells gratuïts i amb la col·laboració desinteressada d’un bon grup d’artistes que, amb propostes personals i diverses, componen un cartell variat i ampli, ni més ni menys que vint-i-vuit actes diferents durant aquests tres dies de festival.
També per segon any consecutiu, volem aprofitar la lectura d’aquest manifest per fer-vos arribar als assistents i al màxim de persones possible les dificultats i mancances que tenen les associacions com la nostra, a l’hora de cobrir certàmens que entenen la ciutat mateixa com a un gran escenari de creació i expressió artística a tots els nivells.
Si l’any passat ens vam queixar oberta i contundentment de l’actitud opaca i equívoca per part de l’ajuntament i la policia a l’hora de promocionar els i vetllar pels artistes de la ciutat i les seves manifestacions culturals, aquest any veiem que la situació, per desgràcia, ha variat ben poc. Es segueixen subvencionant els artistes mediàtics sense estalviar diners de les arques públiques i, en canvi, els artistes ànònims (que són, per altra banda, majoria) no tenen la possibilitat de gaudir d’espais a la ciutat per mostrar les seves creacions si no és en l’àmbit de l’empresa privada. En aquest sentit, considerem injust el tracte que fa l’ajuntament i el poder a totes aquelles i aquells que, per diverses raons, tenen més dificultats per donar-se a conèixer, i som conscients també que això no s’explica a partir d’una menor qualitat en el seu treball creatiu, sinó d’una tendència a la comoditat per part del poder a agafar-se a allò que surt per la televisió simplement perquè ven més.
En segon lloc, una de les notícies de l’any en l’àmbit cultural de la ciutat ha estat l’anunci de l’ajuntament de reformar l’antic Cinema Modern i transformar-lo en un Gran Centre Cívic d’ús pel ciutadà. Entenem que una decisió com aquesta en un moment com aquest, tenint en compte la pressió de les entitats de la ciutat i la reivindicació constant de les associacions culturals que cada dia que passa prenen més força i embranzida, no és una simple coincidència. L’anunci va anar acompanyat d’un qüestionari amb el que se’ns demanava l’opinió als ciutadans i se’ns feia creure part d’un projecte en el qual la nostra opinió seria tinguda molt en compte. Doncs bé, des de la nostra associació ens sumem a tots aquells i aquelles que diuen que aquesta posada en escena de l’ajuntament és una trampa per tenir-nos contents a tots i a totes. Certament aplaudim la decisió i el sentit comú de l’ajuntament, però també volem dir a tothom que hem d’estar alerta, ja que els antecedents no són favorables, i menys quan et posen la mel a la boca. El neguit davant la possibilitat que l’actitud democràtica de l’ajuntament no acabi essent, una vegada més, una bola de fum, ho sobrevola tot. L’obertura del Modern dóna esperança, però alhora incertesa. Demanem a l’ajuntament que no cometi el mateix error de sempre i cedeixi, aquest cop si, la gestió total de les activitats culturals del local a les associacions culturals perquè, d’una vegada per totes, poguem dir, aquest cop si, que s’han fet les coses d’una forma lògica. I és que l’ajuntament hauria de treballar sempre pel bé comú dels ciutadans, i de cap manera s’hauria d’acceptar el contrari.
Des de Terrorisme Literari també volem destacar la manca d’altres equipaments bàsics, com els punts de connexió elèctrica on connectar equipaments de so, de llum o d’imatge alhora de crear espectacles a l’espai públic. Sembla impossible que encara avui, una ciutat que pretén ésser una referència dins el món de la cultura, no disposi d’equipaments bàsics per a l’ús dels seus propis ciutadans. De fet, els únics punt de connexió dins el Barri Vell són a La Rambla de la Llibertat i a la Plaça de Sant Fèlix (aquest darrer per iniciativa de l’associació de veïns del barri), i la resposta que dóna l’ajuntament a aquesta mancança es basa en un simple i escuet: “Llogueu un generador d’energia, és barat.” o bé, “Demaneu connexió elèctrica a algun bar del lloc.” Entre d’altres són detalls com aquests els que, alhora de la veritat, creen la desafecció ciutadana i dificulten l’execució dels actes amb una total llibertat, i ens sembla una falta total de respecte que l’ajuntament es pugui beneficiar d’aquests actes que també, no cal dir-ho, contribueixen en l’avanç de la ciutat cap al futur.
No ens cansarem mai de dir-ho. No volem una ciutat de postal on és prohibit penjar la roba als balcons, no volem una ciutat deserta durant els dies d’entre setmana per culpa dels preus abusius que deriven de lloguers abusius i la permissivitat de l’ajuntament amb les polítiques especulatives, no concebem les tàctiques subtils de l’ajuntament alhora de decidir qui pot expressar-se artísticament i qui no. Volem una ciutat viva, volem música al carrer, volem intensitat creativa, volem sensibilitat per part d’aquells que no serien res sense els votants i, sobretot, no volem que se’ns falti el respecte. Estem farts del tracte de favor a les èlits culturals encobertes, amigues i sovint, massa sovint, sectàries.
Endavant afARTa’t 2.0.!, afarteu-vos d’art amb nosaltres, inviteu a tothom a la festa i gaudiu del carrer!
Terrorisme Literari
Diumenge a les 21h als Jardins de la Mercè
Rusó Sala ens transporta al seu món personal, on qualsevol es pot sentir identificat, a través de melodies suaus i càlides, d'aires mediterranis. Tot i que ella defineix la seva música com a prescindible, darrerament (estiu del 2010) ha guanyat el 14è Certàmen de Cantautors d'Horta-Guinardó i el 32è Concurs de la Cançó de Salitja.
http://www.myspace.com/rusosk
1857 és una agrupació músico-poètica que combina estils diversos per mostrar les distintes combinacions possibles entre composicions fonemàtiques i productes pentagramàtics. Des de la Sardana fins al blues passant per la cançó mediterrània i el recitat trobadoresc de l'edat mitjana.
La conjunció entre els dos grups esdevé explosiva i original, una autèntica troballa musical.
Rusó Sala ens transporta al seu món personal, on qualsevol es pot sentir identificat, a través de melodies suaus i càlides, d'aires mediterranis. Tot i que ella defineix la seva música com a prescindible, darrerament (estiu del 2010) ha guanyat el 14è Certàmen de Cantautors d'Horta-Guinardó i el 32è Concurs de la Cançó de Salitja.
http://www.myspace.com/rusosk
1857 és una agrupació músico-poètica que combina estils diversos per mostrar les distintes combinacions possibles entre composicions fonemàtiques i productes pentagramàtics. Des de la Sardana fins al blues passant per la cançó mediterrània i el recitat trobadoresc de l'edat mitjana.
La conjunció entre els dos grups esdevé explosiva i original, una autèntica troballa musical.
dimecres, 17 de novembre del 2010
Exposició de poesia visual al carrer Hortes 11 3r
…Verdblaurosa…
A Banyoles hi han
granotes còsmiques
Insectes fosforescents
arrels en dansa
estanys
cos
mè
tics
A Banyoles
re
ga
li
ma
infant
Poesia, artesania, màgia es el que conjuguen la Cristina Mateo (http://www.laokupaciondelasal.blogspot.com/) i la Camil.la Pèrez Salvà (http://www.camillaperez.com/) amb els seus “Nenúfars “per explicar-nos a través de tres personatges amb una forta càrrega simbòlica: l´aigua, el sexe i la natura la historia d´un petó sota l´aigua.
Exposició fotogràfica als Jardins de la Mercè del 16 al 19
Alejandro Santaflorentina
Proper al relat i a la poesia, més enllà de buscar imatges impactants, Dialografies busca explicar històries. Una imatge per si sola no diu res, o diu ben poc. És quan les poses en relació que expliquen històries.
Dialografies és un conjunt de fotografies emparellades on l'autor ens proposa un diàleg entre elles, que pot esdevenir més o menys evident.
http://www.flickr.com/photos/santaflorentina
Alejandro Santaflorentina
Proper al relat i a la poesia, més enllà de buscar imatges impactants, Dialografies busca explicar històries. Una imatge per si sola no diu res, o diu ben poc. És quan les poses en relació que expliquen històries.
Dialografies és un conjunt de fotografies emparellades on l'autor ens proposa un diàleg entre elles, que pot esdevenir més o menys evident.
http://www.flickr.com/photos/santaflorentina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
